Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/310

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Les bruses la ciutat enterboleixen,
s'extenen per les vies dels palaus:
als fills de llurs suades no coneixen
i se'ls contemplen am tristor d'esclaus.
I tu, a l'altre matí tornes irada
el teu xiscle a llençar imperiós;
mes no't reïx: la turba esgarriada
s'entoçudeix en un silenci ombrós.
I calles tu a la fi; ja més no'ls crides:
s'aixequen albes en una gran quietut,
i en les cases dels pobres, entristides,
hi ha una mena de pau sense virtut.
En hores desusades assegut
el nin mira extranyat al pare a casa,
com si s'hagués tornat festa tot dia,
com si tot l'any fos un seguit extrany
de diumenges en sense l'alegria.
· · · · · · · · ·