camps de blat en la pau dels patriarques
maduren lentament els fruits anyals.
I allí, a quatre passes, febrosa de sòbres,
més ampla que l'altra, la Rambla dels pobres
tremola en la fosca ses llums infernals.
Prò ni'l baf ni la pols de tos llots i desferres,
ni'ls pals i filferres
que t'armen a sobre la gran terenyina,
ni'l fumar de tes mil xemeneies,
ni'l flam de les teies
que mou la discordia i abranden l'incendi,
són bastants a posar vilipendi
an aquest cel que tens tant dolç i blau
que tot s'ho empassa i resol i canvia,
i ho torna en oblit i consol i alegria:
mil cops la perdesses,
mil cops més tornaria a tu la pau.
A la part de Llevant, mistic exemple,
com una flor gegant floreix un temple
meravellat d'haver nascut aquí,
entremitj d'una gent tant surruda i dolenta,
que se'n riu i flastoma i es baralla i s'esventa
contra tot lo humà i lo diví.
Mes, en mitj la miseria i la rabia i fumera,
el temple (tant se val!) s'alça i prospera
esperant uns fidels qu'han de venir.
Tal com ets, tal te vull, ciutat mala:
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/320
Aquesta pàgina ha estat validada.
