Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 LES MINVES DEL JANER


 Com al mitj de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Gloria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
qu'han d'esclatâ en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dòna? Digues:
no't sents la primavera a les entranyes?
Llença-t, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mitj dels llavis,
al devant de tot-hom, sense vergonya
de besâ i ser besat, qu'avui n'es dia.