Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 32 —

Al sentir l'alè tebi am què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.

I encare'm mitj-riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentres juguèu aixís,
moure l'esguard guspirejant d'envejes,
fugirà en sec ton confiat somrís.