Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 CONJUGAL


 La flor de l'abraçada ja ha granat
i ets com el cep que dû la dolça carga:
tota tu t'has extès i reposat
com ple de pampols el sarment s'allarga.

 Com en una visió misterïosa
la mirada sovint fixa s'estàsia:
la teva mitja-rialla es majestuosa
i en la boca't floreix plena de gracia.

En el teu sí fecond ¿què pot haver-hi
que't llença una llum viva pel semblant?..
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dòna, dó-m el fill qu'estimo tant!