Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 d'eternes clapes blanques,
 i fumejant arrèu
 la boira corre y passa.
 Al tard, de dins les valls
 la boira va aixecant-se,
 i amb ella emmantellant
 se va solemnement l'alta montanya.


 II

Tot està immoble dalt del Pirinèu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
 que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arrèu, arrèu.
Es la freda caricia d'eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per la ampla soletat,
lliscant per les quietes serralades
qu'enormes li mitj-riuen, arrugades
amb un somrís aixut tot esblaimat.


 III

Ben agegut a terra, còm me plau
el veure devant meu en costa suau
un prat ben verd sota d'un cel ben blau!