Aquesta pàgina ha estat validada.
d'eternes clapes blanques,
i fumejant arrèu
la boira corre y passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l'alta montanya.
II
Tot està immoble dalt del Pirinèu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arrèu, arrèu.
Es la freda caricia d'eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per la ampla soletat,
lliscant per les quietes serralades
qu'enormes li mitj-riuen, arrugades
amb un somrís aixut tot esblaimat.
III
Ben agegut a terra, còm me plau
el veure devant meu en costa suau
un prat ben verd sota d'un cel ben blau!
