V
Acabada la pluja de la tarde,
els nuvols lentament s'han esquinçat;
s'ha obert el cel blau tendre tot mullat;
jeu en la serra nuvolada parda.
A la llum que reneix ja ponentina,
rosseja'l camp fangós,
verdeja'l coll humid,
i a la freda alenada de la nit
alegre vermelleja'l jorn que fina.
VI
Plau-me, el bastó del caminant al puny,
abraçâ'ls horitzons d'una mirada,
fer-me entrâ a dins l'immensitat del cel
i el gran adormiment de les montanyes,
sentî'l riu invisible per les valls
i el llunyadà ressò de la tronada;
a cavall de la serra veure immoble
altra serra de nuvols molt més alta,
cotonosa i inflamada pel Ponent.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Després, quan sense'l sol la llum es balba,
descolorî·s la terra an els meus peus,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/62
Aquesta pàgina ha estat validada.
