Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, la embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
sobre les mortes nines, y se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.