Aquesta pàgina ha estat validada.
Quan a l'última portella
tot el cel s'aixamplarà,
amb alegria novella
veurèm la plana més bella
i la verdor que s'hi fa.
· · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · ·
A l'hivern, quan neva i plou,
i la ciutat se remou
brillant d'insomnis i furia,
nostres ulls enlluhernats
veuràn, allà en la foscuria,
l'immovil Verge de Nuria
voltada de soletats.
