Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Quan a l'última portella
tot el cel s'aixamplarà,
amb alegria novella
veurèm la plana més bella
i la verdor que s'hi fa.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
A l'hivern, quan neva i plou,
i la ciutat se remou
brillant d'insomnis i furia,
nostres ulls enlluhernats
veuràn, allà en la foscuria,
l'immovil Verge de Nuria
voltada de soletats.