Aquesta pàgina ha estat validada.
Fressejen i cimbrejen desseguida
rams de llorê i palmons.
III
Al Dijous Sant encare—una antiga tristesa
pels aires s'esllangueix.
La cançó llastimera,—i d'any en any represa,
de dins la quietud s'alça i reneix.
De lluny, ja esvanits vénen—sos mots i les pregaries,
les notes sento sols del mistic cant...
Alça les seves notes solitaries,
la Passïó en la Nit del Dijous Sant.
Del dematí en la calma va fonent-se,
asserenant-se va el tenebrós dol...
El verd naixent dels arbres va encenent-se
entre'ls ruixats freqüents i els raigs de sol.
IV
Aquest verd tendre—de primavera—me té ull-près,
se m'emporta la mirada,
me la clava extasïada
en la gloria de les branques
hont espurna'l colô encès.
