Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 i se'n vola tota sola
 cap al cel
 amb anhel.

 Qui dirà lo qu'es el cel
 d'una nit d'Abril serena?
 Es un vel
 que llumena.
 Un vel blau tot penetrat
 d'una immensa suavitat.

 Oh celistia de l'Abril,
 ¡que serena m'has entrat
 an el sentit obert de bat a bat!