I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de Desembre— tant llargues!—
entre'l vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'angels
en els somits dels pastors!
Van els angels per la terra
i pel cel les resplandors.
—
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova.
prò al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de mitja nit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús es nat.
—
Oh Jesús de ma infantesa!
Oh petit Nostre-senyor!
Bon Jesuset de les pances i figues,
i nous i olives i mel i mató!
Qu'alegra's torna la nit de Desembre!
Quina alegria d'infants i pastors!
Tot timbaleja, tot cascabelleja,
tot se trontolla al va-i-vé d'un breçol.....
«Què n'hi darèm an el Noi de la Mare?
Què n'hi darèm que li sàpiga bo?»
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/82
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.