mans li va valguer catorze rals. ¡Mare de Deu! eran los primers que guanyava després dels siscents duros qu'havía malversat! Sortí vora de la porta per veure si totes les monedes eran bones; les feya trincar, les tirava al ayre totes juntes y les arreplegava d'una a una sens dexarles tocar a terra.
Lo seu entusiasme no tenía comparació; li semblava qu'havía ensopegat l'Amèrica sens atravessar lo districte; agafà'l trípode com qui agafa la balladora, y extrafent ab los llavis closos los refilets del cornetí, se posà a ballar un wals d'amos al mitx del carrer, tal com se trobava vestit: ab lo devantal de saca, els elàstichs que li queyan ben creuats al derrera y unes sabates d'estar per casa sense lligams a les orelles. Y aquell día, en semblant lloch, quedà establert qu'aquella botiga de mala mort entrava de contrapunt ab les Amèriques; que prou condicions tenía ja qu'en ella s'hi presentavan ocasions que s'hi guanyavan les pes-
