Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/109

cap manera, ballava portantse ell mateix l'orquesta. Un cant ne recordava d'altres, y'ls discursos se multiplicavan; era mitja nit, que tothom ballava, cantava ò perorava: l'amo de la casa, l'Angel, los vehins, los parroquians del establiment; y'l sereno del barri, que s'hi havía agregat ab l'escusa de fer tenir quietut, també cantava y ballava agafat ab l'Angel, lo fanal al bras, que repartía claror sobtada que feya cloure'ls ulls enlluhernats cada cop que voltava, y'l xuxo posat dret derrera l'esquena.
 En mitx de tan candorosa alegría, entre'ls trinquis de licor y bravos castellans, s'adelantà en Laureano, la vista al ayre,'ls cabells enrera, hermós y serè'l noble front, inspirat com un astròlech, y pujat dalt del banch dels remendos, ab l'avinensa de tots, com si establís la Constitució nova,'s mudà'l nom del establiment del Angel y quedà proclamada pera sempre «La Habana Petita».