Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/114

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ocasions los hi serveix de tema a les seves assentades tal ò qual succehit ò cas que crida l'atenció,'l que's comenta y discuteix ab variat criteri segons l'opinió ò'l sentir de cadascú.

* * *

 — ¿Y donchs, què tenim de nou? — pregunta al arribar un dels indivíduus que forma la cotidiana reunió, al trobar la conversa molt animada y tenint la paraula'l senyor Cosme qu'acostuma a ser l'orador més discutidor de la colla.
 — No rès, qu'estava, parlant sobre l'escàndol que hi hagué l'altra nit en lo teatre. Qu'uns quants joves, que deuen ser de bones families ò que deuen tenir molt bon passament, regintse pel seu trajo y per que tenen palco, van donar en la flor de divertirse y casi be'n van fer un xich massa.
 — ¿D'axò parlavan? jo no'n faig cas dels escàndols d'aquexa jovenalla; ja hi estich fet. ¿No veu qu'al día d'avuy tothom fa'l que millor li escau, y aquesta familia sobre tot,