Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/124

y que no'ns perdonan, apesar de tenir tantíssimes qualitats, de que potser no'n gosan los qui ab més rancúnia'ns les tiran a la cara? Jo crech que'l poble català (vull incluhirhi a tots, no vull fer distinció d'estat ni clases;) crech que'l día que vulga fer valdré y lograr l'estimació propia —sens la qual s'es mal mirat en molts llochs, y no's logra la dels estranys, — tindrà de sacrificar la petita fal-lera d'esser graciós, y dulcificar l'agresa del seu llenguatge, que no prové d'altra cosa més que d'una lamentable abundancia de blasfemies massa usades per desditxa, axís en públich com en los llochs més recatats. —
 En aquestes, hi havían tocat dos quarts d'una, y'l batlle donava'l tom als claustres sacsejant una penjarella de claus pera avisar qu'era hora de sortir; y'ls nostres menestrals se'n anaren de la Seu, donant fi a tan exemplar conversa.