Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que si ara'ls hi ha agradat com a hu... ja me'n tornaran la resposta.
 — Senyor Joan, — digué la mare, — escólti... — y li parlà bona estona tan baxet, que ni la noya pogué sentir rès de lo qu'enrahonaren.

* * *

 Tres mesos més tart, passats los dos rigors, lo del dol y'l del sentiment, lo viudo, restituhides les patilles a la cara,'s casava ab la filla de la senyora Francisqueta. Y aquell día (el del casament) lo senyor Joan assistí a la ceremonia y al refresch, per rebre'l regalo que'ls nuvis li entregaren dissimuladament embolicat dins un paperet. Quan arribà a casa seva ab lo mocador plè de lleminadures, lo dexà sobre la taula; desembolicà'l paper, contà quant li havían donat, y arrencà després un gros sospir, exclamant:
 — ¡Un altre càrrech a la conciencia! ¡Senyor, m'hi haig de guanyar la vida! ¿Los he fet felissos, ò seran desgraciats...?

Juny 8 de 1880.