Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/178

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per què plora, quí se li ha mort?...»¡No podía rompre'l plor, y'ls ulls, fill meu, li anavan a raig fet: cada llàgrima era axís, com una pera! Al últim desbota'l llanto, s'axeca, m'abrassa, y picantse'l front com si piqués demunt la taula, y ab un panteix que no tenía sossego,'m diu mitx en francès, mitx en català: « ¡So retut , haveu guanyat dos cops la France! jLa malheureuse ! dos cops emportat la victoria sur la grande France, Mussiú Nyerri! ,¡Què diràn a París quan los hi parviendrà la nouvelle? Dues defaites en l'environ d'un siècle! Estich acablat de dolor. ¡Oh'ls espanyols, oh la redoutable Catalogne! Dues vegades, sí; deux fois: l'altra, la derrera sur los fogons, y fan dos desastres. Sou vos l'espanyol més vaillant que so conegut.» Després... càlla, no sé còm s'ho va fer anar; un nom d'historia.
 — ¿Don Quijote?
 — Nó home, nó; que va de bò.
 — ¿Un any trentacinch?
 — Menos, home.
 — Potser era Diego Corrientes.
 — Vaja, càlla, no digas disbarats. En fi, no ho sé a quí va anomenar,