Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tes per ells, y altres, vestits de munició, ab una roba que té de donar cohissor y frenesí, 's passejan y miran ab sospita a tothom, com si tothom fos conspirador.
 En lo Basar l'embarch s'apressura y no avansa.
 — Mahomet Absalon, — diu l'alkabalé de menor grau al representant del Comú. — Vaya V. á buscar ei testigo.
 — Hombre, señor Majamet-el-Kanyiula, si ya estoy frito de tanto jaleo! yo no solo vengo á amparar á V.
 — ¡Y vaya V.! — li diu un mosso que li agrada donar bons consells.
 — ¿Pues por què no agafa V. las camas y no se planta V. allí? tot es hú, mandar y no fer otra cosa.
 — Ancià, — li contesta'l moro dels bons consells, — ja esteu ben llest; y fassàu lo favor de no donarme ordres, que so moro independent; y si teniu gust de cremarla, ara està obert l'estanch; — y al dir axò li ofereix ab molta ceremonia la petaca y un llibret d'en Garibaldi de Sabadell.