La reunió es nombrosa y solemne; quatre ciris creman devant de la imatge y dos a la taula de la presidencia qu'iluminan vagament la
sala estreta y llargaruda.
D'entremitx dels grupos de carreters arrebossats en amples tapaboques, brilla de tant en tant y a cada xupada'l caliu dels cigarros, com estrelletes en la penombra.
Lo President toca la campaneta per acallar lo brugit de tantes converses; tothom s'acomoda y calla, y en mitx del silenci exposa als concurrents l'obgecte de la crida, qu'es lo de resoldre si's celebrarà com de costum la festa de Sant Antoni. Los concurrents se miran uns ab altres
com demanantse parer, y tot seguit s'axeca un minyó ben plantat, ab unes patilles negres que li amparan totes les galtes fins arran dels clotets
dels llavis, dexa caure ab garbo y cert desdeny lo tapaboques que l'embolica,'s passa la mà plana per l'una patilla y després per l'altra, y guaytant ab fixesa al President, diu: Pido la palabra.
— Bo, ja ha arribat tropa; — exclama un indivíduu dels del rengle
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/197
Aquesta pàgina ha estat revisada.
