Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/201

¡Ansia, Benido, que tots t'escoltan! un punt lluhit. Afróntals als que vulguin discordia.
 — Senyor Canuto, la mesa aproba les seves paraules; però, li demano que dexi manifestarse al que està en ús de la discussió. Seguèxi, noy,... senyor... Biovenido.
 — ¿Y donchs, per què no s'ha de celebrar la festa? ¿Que voleu que a les vostres quadres hi haja una passantía d'inflamacions, una epidemia com ara tres anys, que'l bestiar se'ns quedava mort ab la brida a la mà? que les nostres quadres semblin lo hospital del Parque, que ni morts ni vius, may s'hi va a veure ningú? Per que m'afiguro, cavallers, que tampoch voldrèeu esmersar altra vegada en animals les dobles de quatre que havem afanyat fent Vl'acarreyo desde'ls molls als carros y als magatzèms, ab fanch al hivern y ab sol qu'estabella al estiu, que les pedres de la platja creman, y la estuva baxa recta de plè a plè, que s'hi podria guisar un arròs a la valenciana que diuen que necessita les dues ardencies... Senyores, primer qu'en aquexa diada de tant merexement