vésten a l'Audiencia, y sofócals a n'aquella trepa del vestit llarch!
— Quietut; en Xaranda té la paraula.
— ¡Y ben limpio que la tinch! Ja'n fa d'estona... A la edat de tretze mesos, ja haguera pogut fer d'home bo, que disputava ab Bricant y no callava per Meco. Però en Benido m'ha guanyat per mà y ha tingut
la perferta. Està corrent, per axò no me'n quedarà ni una al pahidor.
A caps som , cavallers ; aquí la qüestió es més clara qu'un mirall.
Ja ho ha dit en Benido: si'l día de Sant Antoni no hi hà Tres Toms y sarau, quedem malament y's pert lo crèdit per tot arreu: a dalt y a baix.
Jo so despreocupat y no tinch fanatisme; però la opinió no me la quitan, qu'es una prenda sagrada, y l'home lliure la deu haver de tenir, ò sinó es un ningú. Jo en ideyes so del Duque; no hi fa rès que siga difunt, jo no varíio ni quebranto'l modo de pensar; so dels d'Espartero y no'n vull conèxer cap més: no dono padrastre a les opinions. Tot son farses y farsantes, y allò d'allí
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/203
Aquesta pàgina ha estat revisada.
