de vista, quatre injuries y dicteris de persona mal educada tractantlo de bebedor y d'un'altra cosa que vol dir més bebedor encara y més ordinari; fondres en llàgrimes, dexarse
caure de correguda al sofà, y ab lo bras estès y un dit estirat, com si fos de fusta, signant la porta y que la passés al desventurat Don Quimet. Tal fou lo quadro.
— ¡Ay, carat! ¿què he fet jo? — digué espurnantli'ls ulls, axís que Donya Marieta semblà qu'hagués agotat tota la recula dels disbarats.
— ¡Brètol, Sapastra, Polissó! embut de taberna! — afegí més ayrada.
— Mariquita, reportat, modifica les espressions, que'm fas poch favor.
— ¡Cara de baqueta! No'm tornis a dir Mariquita, ò sinó t'esgarrapo. Perdulari, viciós, cup del delme, músich del Fijo!
— ¡Senyora!... ¡Marieta! no'm bescantis!
— Vésten de la meva presencia, que m'afrontas; vésten a enrahonar ab los gegants, que se't sent com una garrafa.
— Si no més he begut un didalet....
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/249
Aquesta pàgina ha estat revisada.
