nou, sense aprofitadures de levita disminuïda a gech, ni estalvis de
pantalons vinguts a menos. Però'l qu'a mi'm preocupava fins al punt
de no atalayarme ni del vestit nou de color de pansa ab botons daurats,
ni del luxo fantasiós de soguilla y rellotge y agulla de diamants ab que la Mariagna volía engalanarme, contra'l parer dels meus pares, era'l pentinat que duría per anar a la professo.
Mos cabells espessos y gruxuts havían estat rebeldes als allisaments de la pinta; en lo meu cap no s'hi havía fet may la clenxa y'm dalía al veure'ls demés noys ab sa cabellera sedosa pentinada ab tirabuxons y ab la clenxa com una ratlla de marfil que'ls hi compartía en ondes caygudes sobre'l front.
Rapat sempre com un quinto, ¡ab quína gelosía contemplava'ls companys de colegi quan ab un moviment de cap plè de gràcia apartavan
los rissos que'ls hi venían sobre'ls ulls! Jo'm sentía inferior a ells y la única recansa, la enveja més fondament sentida, era mirarlos embadalit y no podermhi igualar. Quan en
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/260
Aquesta pàgina ha estat revisada.
