Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/27

dona l'estimació y sospità desseguida que la Pepeta estava enamorada d'un altre. Com era molt previsor, y ja de temps li tenía posada la voluntat, desde'l día que va exir fadrí, sense participar a ningú'ls seus intents, anà estalviant la major part de la setmanada a fi de ferne un reconet per quan arribés a casarse ab la noya del amo. Mes lo desvío que reparava en ella li desbaratà'ls seus pensaments, y considerant perduda sa primera ilusió, no sabía què fer: si variar de modo de pensar no casantse may, si dexar d'arreconar les catorze pessetes cada setmana y de aquella hora endavant fer lo disbauxero per distreures, ò be empendre resoltament un'altra minyona que fes per ell y casarshi tan bon punt tingués les coses arreglades, y donar d'aquest terme un xasco a la desdenyosa qu'havía burlat sos primerenchs amors.
La vigilia de Sant Joan, lo seu amo, com de costum, lo convidà a dinar, y ell al acceptarlo va dirse: no tirèm rès avant sense tenir una assentada ab la Pepeta. Li divulgaré tot; li diré que l'estimo més qu'un altre,