Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/270

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
264
emili vilanova

ab contrabaix, ningú hi tenía rès que dir; ho disposava'l Sastret, ja no hi havía dubte: era lo més encertat. Però, la sortija sempre's feya ab gran magnificencia, qu'ab altra cosa no hi tranzigía la canalla, y'ls pares, per debilitat, potser tampoch.

Allí les peres hi anavan a dojo; la aygua, a vessar; les sòrts, a repetir; en gros les tamborelles; y'ls crits y la tabola que movía la quitxalla passavan de la mida, y de tant en tant s'esqueyan càurehi algunes catxetes aparellades més qu'escadusseres, buscant amparo en les galtes d'aquells entremaliats bordegassos, com per calmarlos lo seu bulliciós axeriviment.

* * *

Les cadenes de papers de colors anavan en zig-zag d'una banda de paret a l'altra; los salomons de coll llarch ab cèrcol de canya, guarnits ab serrell de paperines, enriquían l'adorno del carrer y'ls llargandaxos fets ab bitllets de les extraordinaries del Hospital y dels Empedrats se ventejavan desde'ls tercers pisos