ab molt agrado. Lo Magí, casi be havía perdut les ganes de refrescar;
mes, trobava tan bonich estarse prop de sa estimada! y, com de tots modos volia aprofitar l'ocasió pera enrahonarli, esperant qu'aquesta's presentaría, acceptà l'obsequi, s'assentà, y posantse un mocador a la falda, prengué'l xacolata, compartint l'atenció entre la noya y'ls melindros que sucava en la xicra tenint molt cuydado que no li caygués cap gota en lo devant prisat de la camisa.
— Míra, noy, — li digué'l senyor Janet axis qu'estigueren llestos: — ara, mentres aquestes fan lo seu fet per allí dins, tu m'ajudaràs aquí a la cuyna. Ja veuràs, trèute'l gech, que te l'embrutarías per los fogons. Tu, Pepa, vès si tens un devantal ò qualsevol cosa per aquest xicot.
— ¿Que'l vols disfressar? — digué la senyora Pepa tota admirada.
— Y si's clava una llàntia als pantalons de dril, ¿què diràs després?
— Be, què té de fer?
— Cúyta, pòrta lo que't demano; m'ajudarà a plomar los dos pollastres. Míra si bull l'aygua. Magí, que los escaldarem.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
