Un vespre en Magí's quedà a vetllar per que la feyna apressava molt, y no va tancar l'obrador fins a dos quarts d'onze, qu'era l'hora que se'n anava'l seu rival. Baxant aposta molt lentament la escala, va sentir tota la conversa qu'en Carlets tenía ab la Pepeta al llindar de la porta. Al despedirse'ls dos joves li semblà percibir lo soroll d'un petó. Aquell soroll lo va aterrar pitjor que si un llamp li hagués passat pel devant dels ulls. Ja no pogué resistir més, y baxant los grahons de dos en dos, movent un terratrèmol que parexía que tiressen la escala a terra, surtí del corredor, passà pel devant de la Pepeta sense donarli la bona nit, llensantse al carrer en lo moment qu'en Carlets trencava; y dessesperat, fóra de sí, reflexionà una estona: al últim guanyà la prudencia, tirà per l'altre cantó anantsen recte cap a casa.
