Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/60

aguantarse'l riure, ell pagaría la patenta pels altres y acte contínuu'l faría desempleyar... No'm fassi fer forses de flaquesa; quan los nostres governin, tot lo que vulgui de mi: arcalde, regidor... fóra empleos gratificats, a n'en Mingo de la Daguería no més se li diu: Pst, tal cosa, y a la orden, rès més; ja sé lo que tinch de fer. Un partit es una companyía militar: la disciplina, 'l consell de guerra, y á lo que estamos tuerte.»
— A mi'm fa riure quan se posa tan sèrio!... Sí qu'ho sembla de tropa!...
— Ja veurà:'l castellà no li costa gayre,'l trenca tal qual; hi hà espressions, per axò, que sembla que les tingui a Filipines, no li acuden may; però les més comunes no n'hi falta cap. ¡Com ha sigut miliciano, té certs tirats... y ¿vol que li digui una cosa? ell que may renega, en fent lo Sargento primer, filla, sab tots los que diuen los castellans; més ne diguessin!... ¡no cal abandonar los de aquí, que per tot arreu tenen bech les oques!...