Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
58
emili vilanova

més m'estimo que se la mengin les arnes. Si li tallava'ls faldons, quedaría un gech massa esquifit: semblaría un torero. Entre qu'ell tampoch lluheix gayre la roba...

* * *

—Gracies a Deu qu'has vingut; míra, la senyora fa una hora que t'espera, y a aquell minyó li hauràs de treure una bolva.

—Senyora, ja li dich rodonament que no pot ser. Encara no he près possessió y tinch un reguitzell de solicituts.

—L'Ajuntament vol economíes; tothom vol viure a l'antigua y pagar a la moderna, y axò es un disbarat. No se'n poden donar d'empleos. A Casa la Ciutat ja no hi caben: ja ho vaig dir al Arcalde: pels corredors no més se troba gent ab casquet de vellut y'l puro a la boca, que's passejan per que a les oficines hi sobrehixen. Pòsinnhi més d'escrivents, y al millor día hi haurà un conflicte. Afigúris si n'estan d'estrets, que per enrahonarse d'una ofi-