Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


* * *


 Y les vetllades del rigurós hivern, l'únich y derrer que va tenir entrada a la casa, les contava l'Angel ab tant sentiment y dolencia (per axò ja es gran tortura recordar en los díes adversos les felicitats passades,) que si'ls bons amichs als qu'explicava ses congoxes no haguessen sigut tan jovials y propensos a la broma, ben segur que s'hagueran afectat y hagueran reverdit lo sentiment de l'Angel fins a ferli plorar altra vegada la felicitat perduda.
 Sortía de fer lo cent, del Gran Cafè, y embossat en la madrilenya, que no més a la valona hi havía panyo per altra capa, los brassos apoyats ab donayre a la cintura — en aquell temps la rúbrica de la moda convertía en macarenos fins als més dobles y mal girbats, — lo barret caygut sobre'ls ulls ab provocatiu desdeny com per mirar per demunt de l'espatlla als homes feréstechs y ab tendror a les bones mosses, ab pas fexuch, que tothom li notava que no