Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

haver tingut ab la Verge — després del reso — aquelles plahentes converses sense paraules, de mirades dolsíssimes y migrat somrís, en les que li confiava sos petits pesars, ses alegríes, — que muntavan més que aquests, — parlantli del amor dels pares, duentli les quexes dels germanets, y envejosa encara ab la felicitat que la rodejava, cada día feya prometre a la Mare de Deu, — a cambi de més oracions,—aument de ditxa, y's despedía d'ella enviantli ab sos dits rosats munts de besos, alegra y satisfeta d'haverla obtinguda al mateix punt que l'havía demanada.
També per primera vegada sentí remordiments y no s'atrevía a mirar l'imatge. ¡Haverse olvidat dels seus pares, y no haver dit rès dels pobres, ni haverse recordat dels seus germans, y pensar, en cambi,—entre tots los que l'havían distingida ab sa cortesanía ab graciosos obsequis, y d'entre tots los que li havían ofert lo bras per llensarse al ball, — recordarse d'un, d'un sol, del qui li havía donat aquell ram que's marcía desfullantse per moments, d'aquell