Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nomía d'aranyes de cristall; als costats, uns miralls qu'encara que s'hi haguessin posat axís (de puntetes y alsant los brassos) s'hi hagueran vist tota la persona.
 Entravam al emvelat: ella portava mantellina blanca, gipó de satí y unes faldilles de tornassol que, bo y caminant, li cruxían com si sentissin la sequedat. Jo, ab lo puro a la boca, vestit de negre, ab barret y botines de xarol; l'armilla, de color de canari, ab un aucell d'Amèrica brodat a cada banda, que la cua comensava aquí y ja no's sabía ahont anava a parar; era un tou de brodat que'ls argensos de seda hi entravan a picotins. Ab l'advertencia: que tot era guanyat ab lo tall de la falsilla, la punta de l'alena y alguna ensopegada de martell que tot badant s'hi arreplega. Nos presentavam a l'entrada del saló; (la que m'havía de ser sogra venía un poch enderrera ab lo farsell dels mocadors), ¿y'n volen desseguida, encara no'ns veyan, de xiu xius, de rum rum y d'acostarse les dònes lo cap unes ab altres, dientse coses a cau d'orella?... Per axò, tenían motiu, per que feyam