Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hir cap vegada de les moltes que passo per devant del Cementiri.


* * *


 A tot axò, no'ls parlo de la senyora qu'entrà al tramvía, y a fè que s'ho mereix per la seva elegancia y per la seva bellesa, encara qu'aquesta no més se li veya filtrada a través d'un vel atapahit que no la dexava passar tota ni molt seguida.
 Axís qu'estigué acomodada al seu assiento y aplacada discretament la campana que feya'l vestit, per hont se veyan uns peus menuts primorosament calsats, s'alsà'l punt que li cobría'l rostre y succehí lo mateix que si un núvol negrós s'hagués apartat pera dexar veure'l sol.
 Quan se té audacia pera comparar una hermosura ab la realesa del sol, lo qui tan amunt se les empren pera cercar similituts ò ha de probar molt be la que hi haja entre bellesa y bellesa, ò té de callar refiantse del lector per que's cuydi de fer lo coteig. A aquest extrem m'amparo, tant per abreviar descripcions, com