Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en l'últim, com figura que's pert al lluny: torno a Barcelona y vinch de ser testimoni d'una boda... Son ells, tots dos, los que s'han casat, ¡Grans estrofes! ¡Ja no hi tornarà més ella al Cementiri a pregar pel marit difunt! Tampoch se posarà trist ell anant en lo tramvía. Sí: l'un té felicitat per estar alegre tota la vida, y l'altra queda oblidada de tota estimació anterior, per que li manca cor—ella ho diu—per adorar al segon y únich duenyo; axís sía.