Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de Sant Joseph; allí ningú feu cas d'ell, y no pogué arreplegar altra cosa que fulles marcides abans d'hora ò alguna tabella buyda de pèsols, que la desprecià, per que, encara que famolench, venía tip de llegums y d'hortalissa de la seva excursió camperola.
 Entrà, més per curiositat que per interès, a la pescatería, hont no més hi sentí l'olor del peix ausent, alsà'l morro per guaytar damunt dels pedrissos y hi va veure algunes pescateres fent mitxa davant d'uns munts esquifits que hi havía quatre barriscades de musclos y tallarines.
 —¡Ay Barcelona, quí t'ha vist y't veu!—exclamà parlant tot sol;— he vingut cercant ta grandesa y no la trobo en lloch, jo que tant l'anyorava desd'aquelles carreteres que no més crían pols, y desde les masíes hont hi he passat la temporada calorosa en les que'ls pagesos menjan pà negre y se'l menjan tot, vull dir, que les seves dents no volen rès assahonat, ni tou, perque se'ls hi esmossan, dexant als de la nostra classe a la suma miseria, y ab una gana que fins la escassa sustancia del vent nos re-