Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/211

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


havía pres; lo mosso de les farinetes toca una campaneta petita com d'escribanía, que millor pareix que cridi a les criatures per anar a doctrina qu'als viatgers pera pujar al tren, xiula aqueix, sacseja, se posa en marxa, y allí's quedan parats com una Estació aquells comentadors tan arbitraris de les disposicions de la Companyía.


* * *


 A Zaragoza, un altre dèspota de aquexos qu'enfarinan baguls per posar un paperet, se resisteix a factutar lo mundo per Barcelona. Noves esplicacions de part del viatger; intervé lo Gefe, que per cert es un senyor molt atent, y fa despatxar lo bulto per medi d'una recomanació un poch grave y perentoria.
 —Que se anote en el diario esta anomalía;—exclama'l factor, tot fent xifres sobre'l taló-resguart.
 —Sí —diu lo viatger, enfadat,—donchs, aniré, al diari, y tothom sabrà que'l viatge de recreo vostès lo convertexen en un camí d'amargura per les interpretacions querelloses que li