Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/235

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



I


 Ja estava cansat d'anar pels amos, de pujar y baxar escaletes ab la sanalla al cap, de trafiquejar a la platja garbellant tarregada, pesant sarrions, y, sobre tot, de dur per compte d'altre una cara tan fúnebre, que, llevat de les dents y del blanch dels ulls, totes les demés fesomíes, cobertes per les mascares, quedavan a les fosques, que ningú podía definir si jo era ros ò moreno.


* * *


 En virtut de lo qual, me va sobrevenir una febre reflexionera, que no estava may a pler, fins qu'al cap de