Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nats. Dientho d'aquexa manera, es llarch, però no'm comprometo, ni esquerdo'l respecte, ni disfamo cap reputació.
 No es del cas fer aquí un dibuix del aposento, mes pera donarne una petita idea'n faré un inventari y axís estaré llest més aviat: dues parets del corredor y quatre de la sala, son sis; la pintura llisa y rebeguda y ab més escrostonats que color; les faxes ò arrimaderos, un verdader jaspi natural que s'ha anat criant a copia de fregarhi'ls espatllers de les cadires; una calaxera, y un sofà de guta-perxa ab més sets qu'unes calses de pobre y ab uns flochs d'estopa que ixen de certs respiraderos que la mà villana del temps hi ha obert, com si volgués ferli gastar bigotis; solitaria en mitx del quarto, hi hà una taula terrissera, vull dir d'aquelles que's netejan ò arrebossan ab terra d'escudelles (sinó que la de que parlo's veu que no sufreix tals adobs;) y enllà, nó a la dreta ni a l'esquerra, al fondo, l'arcoba ab cortines d'una blancor cansada, ocultant púdicament lo llit que no més gosa ensenyar dues potetes de ferro.