Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


I

 ¡Si n'hi va haver de discordia a casa'l día que varen volguer donarme ofici!
 Lo pare tenía una vena als ulls quan se tractava de mi.—Es un tonto aquest bordegàs,—deya sempre; no'n sabrà may de lletra, per que no hi pot entrar ni a cops de culata. Desengànyat, Mariona: que's matriculi de burro, es la carrera en que farà més avensos. Té la dobla curta.
 —No sé a qui s'assembla,—responía la mare, quedantse molt pensativa fixant los ulls a terra; y com si enrahonés tota sola, afegía:—dels meus, no's retira a ningú.