duhida per les murmuracions contra l'empresa, qu'abans d'obrir les portes fa donar un espectacle al públich en mitx del carrer, obligantlo a sufrir dues prempsades, la primera per pendre targetes y la segona per anar a la porta del quart y quint pis, quan, tenint oberta la taquilla tot lo día, estalviava la meytat de la pena a aquest públich que, si moltes vegades xiula, no es tant per fer mala obra als artistes com per desfogarse de les angunies y cruximents soferts a la porta.
—Tu,—crida un estudiant a qui'l guardia no'l dexa incrustar en lo grupo,—cómpram una entrada; té'ls diners.
—Foran tres pessetes!—li respon l'amich;—no pot ser, no puch, noy; no més m'hi caben los sis rals justos a la mà, y encara valga que tinch condicia a durlos plans, que si'ls giro de cantó ja se'n ressent l'esquena del subgecte que tinch devant. Míra, fésme un favor ja que no te'l puch fer jo: dígas a casa que m'has
