Ola, companyero. Noy, tòcala, axò fa oro. Molt be, molt senzill y de luxo. Dona vergassada a les banderetes. ¿Quí ho dirigeix? ¿L'arquitecte de Vallvidrera?
Guapo, home, guapo; espàtllaho tot, y sortirà'l President que d'una pitrada't sofocarà.
¡Què! Si surt, lo faig ficà'al llit corrents. ¿A la seva edat gastar bromes?... Noy, vinch de convidar les capseres, y que m'han donat lo sí. Te dich qu'hi haurà un sarauet de patent. Es que'n son de maques aquexes noyes! Ab lo ben entès, que tinch emparaulats los balls de quadro ab l'una, y'ls que sobrin ab sa germana, que no'n té poca de canela per les polques. Nanà... nanà... Fent saltirons y cantant. Tu, ¿sabs quí ve? la Tereseta. ¡Ay, quína mareya quan veurà que no li dich rès y que ballo ab altres!
