vessà amb la nostra sols un cop en son curs fluctuant i misteriós de la terra al cel. Es veia ben bé que l'home havia perdut el record, la noció de sa existència, la facultat perceptiva de la vida exterior; que era sord i cec a ella, com si se li hagués escapat l'ànima i anessin, els transmissors d'aquesta, moguts per un rodatge desenfrenat. ¡Quina cosa més retrista, més misteriosa, més punyent, Déu meu!
A la casa de socors no ens el volien rebre per raons especioses d'administració; però a la fi ens concediren un descans, i allí vaig estar guardant el desgraciat fins que l'Armengol va poder venir amb una ordre governativa manant que provisionalment fos tancat a l'Asil dels Pobres.
Llavors vam telegrafiar a la dona, que va comparèixer l'endemà, tota desolada, dient que creia a en Daniel al mas dels Escobills, cap on havia eixit a preparar la segada feia dos dies, i que ara, coneixent al masover com ella coneixia, sospitava que el nou atac devia provenir d'alguna disputa forta. Sortosament, i gràcies al consell dat dies enrera per l'Armengol, la pobra dona venia ja amb els documents principals que l'impiadós formalisme espanyol exigeix, fins en el cas més peremptori, per a tancar un alienat; i al cap de quaranta vuit hores, arrodonits tots els requisits i dats tots els passos, en Daniel pogué ésser traslladat a un gran manicomi d'Horta que, no sé per quina tremebunda irrisió, era anomenat el Paradís.
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/113
Aquesta pàgina ha estat validada.
