Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/170

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


no havia pogut lliurar-se d'aquelles desgràcies que persegueixen a tot mortal, com eren les pèrdues de família, entre les quals hi havia la molt dolorosa de sa muller; però totes les penes, fins les més fortes, eren poc duradores per a en Daniel, gràcies a sa pròpia pasta, molt millor que la dels pans que enfornava, i gràcies també a la filosofia i religió de què en casos consemblants sabia revestir-se.
 Tenia una paraula per a tothom, i no hi havia qui passés per davant seu sense donar-li el bon dia o preguntar-li si prenia la fresca, o el sol, o si feia temps.
  La popularitat, que capgira tanta gent, era la flaca del Forner de les Monges, i a satisfer-la posava tota la voluntat, procurant-se les simpaties de pobres i rics, amanyagant a tothom i no ofenent a ningú.
 Això, que no deixa d'ésser difícil en totes les esferes socials, ho és en grau superlatiu en un poblet; però, com que l'instint tot ho pot i en Daniel en tenia per a això i portava a més a més la patent d'inofensiu, assolí fàcilment el que volia. Així aconseguí fer-se amb el doctor Andreu, home sapientíssim del poble, que deixava bocabadats tots sos veïns amb les descripcions sobre història, geografia o astronomia que els endreçava poc després d'haver-les après ell de cor, i amb els proverbis i sentències que, com altre Sanxo Pança, deixava caure pel descosit.
 En una de ses converses, que, sens dubte pel que eren instructives, qualificava el doctor Andreu de conferències, digué un dia que «en el poble curt l'home savi es toma ruc».