Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/289

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Vaig pregar al porter que li donés la lletra de seguida, i esperí confiat. L'home tornà i digué que ja l'havia lliurada, però sense dar-me cap resposta.
 Esperí encara, i esperí molt temps; però a la fi, veient que no venia ningú, vaig dir:
 — Anem, una esperança ben natural ens ha eixit fallida. Vivíem ben enganyats respecte al caràcter de mossèn Rigauld: o no ens ha comprès, o és que no gosa carregar amb la responsabilitat de la nostra terrible situació. Anem-nos-en-
 — I afegí, encarant-me amb el porter:
 — Digui a mossèn Rigauld que la família que l'esperava, veient que trigava tant a venir, se n'és anada. I que em perdoni la inoportunitat de la meva lletra.
 — I, tristos i desesperançats, abandonàrem aquell lloc.