Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/325

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


França i arriba a casa seva; i ¿ni un alcalde, ni un jutge municipal, ni un comissari de policia, ni un procurador imperial, ni un governador dels vint departaments que travessa, no el deté pel camí? Encara més: El senyor diu que en donà part a un comissari de Bordeus, que ni li va prendre cap declaració, i després a l'alcaldia de la mateixa ciutat, que tampoc no va fer res. Fica llavors el seu fill dintre una caixa, i lliura aquesta caixa al carril sense declarar el contingut. Per fi, a l'estació d'arribada troba un altre comissari de policia que també els deixa passar, a ell i caixa. En tot això hi ha certament alguna cosa estranya: vostès han de confessar-ho.
 — No negaré pas — responguí — que hi pot haver bastant d'estrany, i fins d'increïble, en el que vostè diu: jo, però, puc assegurar per mon honor que els fets explicats, malauradament, són ben certs. Suposo, senyor comissari, que encara ha d'estranyar-li més que tot això veure a un pare fer una declaració tan terrible, tan dolorosa, sense llançar ni una llàgrima. ... Ai! He sofert tant, he plorat tant en tres dies, que tinc ja relaxades les cordes del dolor, la font de les llàgrimes estroncada. Després, que, com que he hagut de vèncer tants i tants contratemps per arribar a port, en veure-m'hi sento ja com certa alegria. —
 I aquí vaig callar perquè sentí que el cor se'm nuava.
 El comissari s'adonà de la meva emoció, s'amorosí, i em digué:
 — Perdoni'm el llenguatge que he usat, potser un