Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Escoltava embadalit, quasi bavejant, la d'en Prim i sos satèlits, i després votava allò que ells havien defensat, amb la mateixa devoció idolàtrica amb què sa mare es degué dirigir dies i dies a la Verge dels Desemparats demanant-li que son marit tornés a bon camí. Quasi un parell d'anys, amb curtíssimes intermitències, consumí així a la Cort, malgastant, abandonant sos quefers i la vigilància de ses germanes, i prenent de bona fe com a sacrifici útil a la pàtria allò que no era sinó una satisfacció pueril de vanitat. Suposen sos més íntims que aquells set o vuit cops de cap afirmatius que, a tall de canillet de guix, va dar durant les llargues sessions de les Constituents, i les relacions més o menys interessades o caritatives que va contreure amb els homes menys desdenyosos de la política, li van costar llavors, a més a més de la despesa, l'enfonsament del rudimentari negoci de sa indústria i, el que és pitjor, el total descrèdit de sa germana gran, que, enrabiada un dia per rebequeries de la geperuda, va estar quaranta vuit hores fugitiva amb un tinent de caçadors.
 ¿Caldrà advertir, per ventura, que, en arribar a detalls tan llastimosos com aquests últims, l'Armengol estava ben lluny de riure? No és que aquest amic meu hagués sentit mai per en Serrallonga aquell afecte intens (sempre, en major o menor grau, acompanyat d'admiració) que sols se'ns saben guanyar les persones llestes o delicadament bones amb nosaltres; però alinenys sentia per aquell vilaniuenc la simpatia compassiva que sol inspirar un tipus com ell a tothom que