Ab los peus verts, — los vlls e celles negres,
Pennatge blanch, — he vista vna garça,
Sola, sens par, — de les altres esparça,
Que del mirar — mos vlls resten alegres;
Y, al seu costat, — estaua vna smerla,
Ab vn tal gest, — les plomes hi lo lustre,
Que no [e]s al mon — poeta tan illustre,
Que pogues dir — les lahors de tal perla;
Y, ab dolça veu, — per art ben acordada,
Cant e tenor, — cantauen tal balada:
«Del mal que pas no puch guarir,
»Si nom mirau
»Ab los vlls tals, que pugua dir
»Que ja nous plau
»Que yo per uos haja morir.
»Si muyr per uos, lauos creureu
»Lamor queus port,
»E nos pot fer que no ploreu
»La trista mort
»Daquell que ara no voleu;
»Quel mal que pas nom pot jaquir,
»Si no girau
»Los vostres vlls, quem vullen dir
»Que ja nous plau
»Que yo per vos haja morir.»
