Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes en va; que fidel a sa Asterie,
com dur roc ell. fa el sord a sa veu;
però tu també guardat de caure
dintre els llaços que et para Enipeu.
Encara que ningú l'aventatgi
en regir en la cursa el cavall,
i ningú de les ones del Tibre
atrevessi més llest el crestall,
a la entrada de fosc tanca casa,
i, si canta, no escoltis son cant,
i per més que de dura et motegi
permaneix sempre ferma i constant.
Oda VIII
A Mecenes
Tu, espert en costums nostres, mateix que en costums gregues,
estranyaràs de veure'm, essent solter, Mecenes,
com afanyat disposo de Març en les kalendes
les belles flors en gerros, l'encens en les navetes
i les ardentes brases sobre la verda gespa.
Aquell jorn, en que l'arbre per poc xafà ma testa,
