El vat de les muses impars estimat
nou voltes per elles aixeca son vas.
Les púdiques gracies, amigues de pau,
sols volen que brindin tres colps llurs aimants
També alguna volta és dolç delirar.
¿Perquè no ressonen de Frígia els timbals?
perquè flauta i lira tan mudes estan?
Minyó, no m'agraden ocioses les mans.
Escampa a paneres les roses fragants.
Cantem, i que sentin nostres bàquics cants
la guapa veina d'aquí del costat,
i l'envejós Licus, ja vell i negat.
A tu pels espessos cabells celebrat,
a tu, qui ets al Vèsper llumínic semblant,
la garbosa Cloe ja't te apresonat:
A mi de Glicera l'amor lent m atrau.
No veus amb quant perill toques, oh Pirra,
d'eixa lleona Líbica els cadells?
Covard raptor, tu fugiràs ben prompte
de la lluita crudel ;
